La Sra. Lourdes del Pino ha fet una donació per digitalitzar el següent manual de capítols matrimonials de la parròquia de Cabra del Camp:
Manual de capítols matrimonials (1697-1719)
La Sra. Lourdes del Pino ha fet una donació per digitalitzar el següent manual de capítols matrimonials de la parròquia de Cabra del Camp:
Manual de capítols matrimonials (1697-1719)
Un particular ha fet una donació per digitalitzar la següent dispensa matrimonial:
Dispensa de Segundo con Tercer grados de Consanguinidad entre Pablo Batalla y Lucia Galofré, el uno soltero y vecino de Alió y la otra viuda y vecina de Vilavert (1871)
El Sr. Pau Plana Parés ha fet una donació per digitalitzar la següent documentació:
Expediente de oratorio privado a favor del Rdo.D.Rafael Blanch Pbro.Beneficiado y vecino de la Riera extensivo a sus parientes en virtud de Breve Apostólico (1874)
Sol·licitud de permís per reparar un seguit de desperfectes i mancances del temple parroquial de la Riera de Gaià (1878)
Sobre unes obres de reparació de la coberta i una paret del temple parroquial de la Riera de Gaià (1879)
Expediente instruido a instancia del Rdo. D. Ramon Rubió Gallart, Pbro. sobre oratorio privado en su casa-habitación (1897)
Sol·licitud de fons per reparar el temple parroquial i el campanar de la Riera de Gaià, malmesos per un llamp (1850)
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha concedit 7.150 € pel projecte de Descripció i digitalització dels protocols notarials de l’escrivania comuna de la ciutat de Tarragona (segles XV-XIX).
El projecte permetrà la descripció i digitalització de 111 unitats documentals distribuides en les següents sèries documentals; 80 volums de Liber notularum (X-XIX), 2 volums d’àpoques (XV), 2olums de capítols matrimonials (XV), 5 volums d’àpoques (XV-XVI), 7 volums de procures (XV-XVI), 5 volums de testaments (XV-XVI), 7 volums de la ciutat (XV-XVI) i 3 volums de censals (XV-XVI).
Des de la restauració eclesiàstica i la repoblació efectives de la ciutat i el territori de Tarragona, la seva jurisdicció restà en mans dels arquebisbes i de la casa comtal de Barcelona. Els drets respectius d’ambdues parts es fiaren amb la concòrdia Ad Notitiam (1151) per la qual l’arquebisbe Bernat Tort va infeudar la ciutat al comte Ramon Berenguer IV, i, especialment, amb la concòrdia Ad prenem de 1173, entre Alfons I i Guillem de Torroja, que establí el sistema de cogovern o condomini sobre la ciutat de Tarragona. Tanmateix, l’autoritat eclesiàstica tingué un major relleu en l’administració i govern de la ciutat, doncs, entre altres prerrogatives li corresponia la creació de notaris i escrivans.
Entre les diverses escrivanies que existien a la ciutat hem de destacar l’escrivania comuna que era l’única a la ciutat que tenia la facultat d’estendre els contractes en pública forma. Aquesta era propietat de l’arquebisbe.
Un particular ha fet una donació per digitalitzar la següent dispensa matrimonial:
Dispensa de quart i cinquè grau de consanguinitat per a Ramon Monserrat Badia i Josefa Dalmau Civit, de Puigpelat (1810)
El Sr. Òscar Mateu Giner ha fet una donació per digitalitzar la següent dispensa matrimonial:
“Dispensa de tercer con cuarto grados de consanguinidad entre Raymundo Mateu y Esperanza Olivé vecinos de Pla de Cabra con la causa de la edad” (1887)
El Sr. Ramon Corbella Sales ha fet una donació per digitalitzar la següent documentació:
Testaments (1518-1699) de la parròquia de Nalec.
Expedient de matícula d’Antoni Targa i Puigbonet (1880).