Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona
L’arxiu Capitular està instal·lat sobre dues de les naus del claustre i està obert als investigadors. S’hi accedeix per la capella de Santa Llúcia, en el claustre, per mitjà d’un ascensor. En aquest centre valuosíssim, s’hi guarden diversos papirs (s. V-VIII), uns 200 còdexs (el més antic és del segle VIII), un centenar d’incunables, més de 40.000 pergamins (s. IX-XVII) i la voluminosa col·lecció de documents de les institucions que a través dels segles s’han albergat a la Catedral, i d’algunes entitats i particulars. A remarcar el fons d’Esposalles que va de 1451 a 1905 i conté centenars de milers de noms de persones ubicades a l’espai geogràfic de l’antic bisbat de Barcelona, que són una font de primer ordre per estudis genealògics i socials.
Arxiu Diocesà de Barcelona
L’Arxiu Diocesà de Barcelona s’origina i estructura al voltant de dues sèries fonamentals: la Mensa Episcopal i el Registre de Comuns. La Mensa Episcopal és la sèrie que custodia els documents referents al patrimoni de la mitra o bisbat, jurisdiccions eclesiàstiques i feudals dels bisbes de Barcelona i la llibertat o exempció eclesiàstica. Aquesta sèrie té els seus orígens en un privilegi de l’any 878 pel qual el rei Lluís II de França concedia al bisbe barceloní Frodoí les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie; és a dir, el Registre de Comuns, data de l’any 1303 i es refereix a l’activitat de la cúria episcopal.
Arxiu Diocesà, Arxiu Capitular de la Catedral i Biblioteca diocesana del Seminari de Girona
L’Arxiu diocesà conserva la memòria documental de la diòcesi de Girona des del segle IX fins a l’actualitat. Està en primer lloc al servei dels organismes i institucions de la diòcesi per a ajudar especialment la seva gestió administrativa i, també, al servei dels investigadors com una col·laboració de l’Església a la cultura de la nostra societat.
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
L’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d’altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional.
Arxiu Diocesà de Lleida
L’Arxiu Diocesà de Lleida vol ser un reflex de l’entitat a la qual pertany. Podem dir que des del segle XVIII conserva quasi la totalitat de documentació rebuda i originada en aquesta entitat.
Arxiu Diocesà de Solsona
Podeu consultar la relació de documents que consten en cadascuna de les parròquies. Dins de cadascuna s’especifica si aquesta documentació és a la parròquia pròpia o és a l’arxiu diocesà.
Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona
La Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona facilita informació bibliogràfica i orienta l’usuari en la seva recerca d’acord amb les necessitats d’informació. L’usuari té a la seva disposició un terminal de lliure accés per a consultar el catàleg automatitzat de la Biblioteca.
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
És la biblioteca pública més antiga de la ciutat (1775). És una entitat dependent de l’Arquebisbat de Barcelona, gestionada per una Junta formada pels representants del Seminari Conciliar de Barcelona, la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat de Filosofia de Catalunya (Universitat Ramon Llull) i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i regida per uns estatuts que daten de 1986.
Biblioteca Hemeroteca Municipal
Es conserven més de quatre-cents títols de publicacions periòdiques aparegudes a la ciutat des de 1808, any en què surt el primer Diario de Tarragona, fins a l’actualitat. Entre les publicacions de més llarga durada destaquen el Diario de Tarragona (1808-1938), La Opinión (1875-1904), La Cruz (1902-1936), La Veu de Tarragona (1913-1935), Catalònia (1935-1936), Llibertat (1936-1938) i Diario Español (1939-1986). Els darrers anys s’han digitalitzat algunes de les publicacions més consultades o en més mal estat de conservació. 67 capçaleres ja poden ser consultades per Internet a través d’aquest web de la Biblioteca Hemeroteca Municipal. Suposen més de 320.000 pàgines d’un període que va des de 1808 a 1989.
Arxius en Línia: Cercador de fons i documents de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de la Xarxa d’Arxius Comarcals
Aplicació del Departament de Cultura que presenta imatges de documents conservats en els propis centres d’arxiu i documents procedents dels seus arxius de complement. Aquesta base de dades permet fer recerques sobre el contingut dels fons documentals que es custodien a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a la Xarxa d’Arxius Comarcals, als Arxius Històrics de Girona, Lleida i Tarragona i al Dipòsit d’Arxius de Cervera.
Asociación de Archiveros de la Iglesia en España
IFMUC: Inventari dels Fons Musicals de Catalunya
IFMuC, és la base de dades dels catàlegs dels fons musicals de Catalunya que elabora la càtedra de Patrimoni Musical del Departament d’Art i Musicologia de la UAB. El projecte neix amb l’objectiu de facilitar el lliure accés al contingut dels registres de les col·leccions dels fons catalogats i al seu repertori musical.