En aquest inventari es recullen totes les visites pastorals des del segle XV (fragmentaries) fins a principis del segle XX que conservaven els arquebisbes en el seu arxiu. S’ha de tenir en compte que una gran part de les visites anteriors a l segle XIX es perderen l’any 1813 quan els francesos, retirant-se de la ciutat de Tarragona, dinamitaren el palau arquebisbal i el castell del Patriarca.
La visita pastoral és el deure episcopal de visitar la pròpia diòcesi, fonamentat en el costum antic, fou sancionat en diversos concilis de Tarragona (516, 1230, 1239, etc). El terme d’un any previst per a una ronda completa de visites es doblà després del Concili de Trento i s’amplià a un quinquenni. Es poden distingir diversos períodes, segons que el visitador posés l’interès a vetllar per la conducta de les persones (s XIII-1350) o a descobrir l’estat dels edificis, el mobiliari litúrgic, el personal i les fundacions (1350-1800), o bé es basés en qüestionaris contestats prèviament pels rectors.