{"id":3716,"date":"2015-10-22T11:02:01","date_gmt":"2015-10-22T11:02:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ahat.cat\/archivos-y-bibliotecas\/"},"modified":"2021-04-26T10:09:12","modified_gmt":"2021-04-26T10:09:12","slug":"archivos-y-bibliotecas","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ahat.cat\/es\/materiales-y-recursos\/herramientas-de-investigacion\/archivos-y-bibliotecas\/","title":{"rendered":"Archivos y bibliotecas"},"content":{"rendered":"

Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019arxiu Capitular est\u00e0 instal\u00b7lat sobre dues de les naus del claustre i est\u00e0 obert als investigadors. S\u2019hi accedeix per la capella de Santa Ll\u00facia, en el claustre, per mitj\u00e0 d’un ascensor.\u00a0En aquest centre valuos\u00edssim, s\u2019hi guarden diversos papirs (s. V-VIII), uns 200 c\u00f2dexs (el m\u00e9s antic \u00e9s del segle VIII), un centenar d\u2019incunables, m\u00e9s de 40.000 pergamins (s. IX-XVII) i la voluminosa col\u00b7lecci\u00f3 de documents de les institucions que a trav\u00e9s dels segles s\u2019han albergat a la Catedral, i d\u2019algunes entitats i particulars. A remarcar el fons d\u2019Esposalles que va de 1451 a 1905 i cont\u00e9 centenars de milers de noms de persones ubicades a l\u2019espai geogr\u00e0fic de l\u2019antic bisbat de Barcelona, que s\u00f3n una font de primer ordre per estudis geneal\u00f2gics i socials.<\/p>\n

Arxiu Dioces\u00e0 de Barcelona<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>L\u2019Arxiu Dioces\u00e0 de Barcelona s\u2019origina i estructura al voltant de dues s\u00e8ries fonamentals: la Mensa Episcopal i el Registre de Comuns. La Mensa Episcopal \u00e9s la s\u00e8rie que custodia els documents referents al patrimoni de la mitra o bisbat, jurisdiccions eclesi\u00e0stiques i feudals dels bisbes de Barcelona i la llibertat o exempci\u00f3 eclesi\u00e0stica. Aquesta s\u00e8rie t\u00e9 els seus or\u00edgens en un privilegi de l\u2019any 878 pel qual el rei Llu\u00eds II de Fran\u00e7a concedia al bisbe barcelon\u00ed Frodo\u00ed les primeres propietats i drets importants. La segona s\u00e8rie; \u00e9s a dir, el Registre de Comuns, data de l\u2019any 1303 i es refereix a l\u2019activitat de la c\u00faria episcopal.<\/p>\n

Arxiu Dioces\u00e0, Arxiu Capitular de la Catedral i Biblioteca diocesana del Seminari de Girona
\n<\/strong><\/p>\n

\"girona\"<\/a>L\u2019Arxiu dioces\u00e0 conserva la mem\u00f2ria documental de la di\u00f2cesi de Girona des del segle IX fins a l\u2019actualitat. Est\u00e0 en primer lloc al servei dels organismes i institucions de la di\u00f2cesi per a ajudar especialment la seva gesti\u00f3 administrativa i, tamb\u00e9, al servei dels investigadors com una col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia a la cultura de la nostra societat.<\/p>\n

Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic<\/strong><\/p>\n

\"Vic\"<\/a>L’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic \u00e9s un conjunt documental i bibliogr\u00e0fic singular pel seu volum i el seu abast cronol\u00f2gic. Cont\u00e9 la documentaci\u00f3 generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesi\u00e0stiques del bisbat de Vic, i d’altres fons no eclesi\u00e0stics de gran significaci\u00f3 que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Cont\u00e9 tamb\u00e9 la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i m\u00e9s de 300 manuscrits des del segle VIII. Aix\u00f2 i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellev\u00e0ncia i projecci\u00f3, tant a nivell nacional com internacional.<\/p>\n

Arxiu Dioces\u00e0 de Lleida<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>L\u2019Arxiu Dioces\u00e0 de Lleida vol ser un reflex de l\u2019entitat a la qual pertany. Podem dir que des del segle XVIII conserva quasi la totalitat de documentaci\u00f3 rebuda i originada en aquesta entitat.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Arxiu Dioces\u00e0 de Solsona<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Podeu consultar la relaci\u00f3 de documents que consten en cadascuna de les parr\u00f2quies. Dins de cadascuna s\u2019especifica si aquesta documentaci\u00f3 \u00e9s a la parr\u00f2quia pr\u00f2pia o \u00e9s a l\u2019arxiu dioces\u00e0.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>La Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona facilita informaci\u00f3 bibliogr\u00e0fica i orienta l\u2019usuari en la seva recerca d\u2019acord amb les necessitats d\u2019informaci\u00f3. L\u2019usuari t\u00e9 a la seva disposici\u00f3 un terminal de lliure acc\u00e9s per a consultar el cat\u00e0leg automatitzat de la Biblioteca.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Biblioteca P\u00fablica Episcopal del Seminari de Barcelona<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>\u00c9s la biblioteca p\u00fablica m\u00e9s antiga de la ciutat (1775). \u00c9s una entitat dependent de l\u2019Arquebisbat de Barcelona, gestionada per una Junta formada pels representants del Seminari Conciliar de Barcelona, la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat de Filosofia de Catalunya (Universitat Ramon Llull) i l\u2019Institut Superior de Ci\u00e8ncies Religioses de Barcelona i regida per uns estatuts que daten de 1986.<\/p>\n

 <\/p>\n

Biblioteca Hemeroteca Municipal<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Es conserven m\u00e9s de quatre-cents t\u00edtols de publicacions peri\u00f2diques aparegudes a la ciutat des de 1808, any en qu\u00e8 surt el primer\u00a0Diario de Tarragona<\/em>, fins a l’actualitat.\u00a0Entre les publicacions de m\u00e9s llarga durada\u00a0destaquen el\u00a0Diario de Tarragona (1808-1938), La Opini\u00f3n (1875-1904), La Cruz (1902-1936), La Veu de Tarragona (1913-1935), Catal\u00f2nia (1935-1936), Llibertat (1936-1938)\u00a0<\/em>i\u00a0Diario Espa\u00f1ol (1939-1986).\u00a0<\/em>Els darrers anys s’han digitalitzat\u00a0algunes de les\u00a0publicacions m\u00e9s consultades o en m\u00e9s mal estat de conservaci\u00f3.\u00a067 cap\u00e7aleres ja poden ser consultades per Internet a trav\u00e9s d’aquest web de la Biblioteca Hemeroteca Municipal. Suposen m\u00e9s de 320.000 p\u00e0gines d’un per\u00edode que va des de 1808 a 1989.<\/p>\n

Arxius en L\u00ednia:\u00a0C<\/em>ercador de fons i documents de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de la Xarxa d’Arxius Comarcals<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Aplicaci\u00f3 del Departament de Cultura que presenta imatges de documents conservats en els propis centres d’arxiu i documents procedents dels seus arxius de complement. Aquesta base de dades permet fer recerques sobre el contingut dels fons documentals que es custodien a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a la Xarxa d’Arxius Comarcals, als Arxius Hist\u00f2rics de Girona, Lleida i Tarragona i al Dip\u00f2sit d’Arxius de Cervera.<\/p>\n

Asociaci\u00f3n de Archiveros de la Iglesia en Espa\u00f1a<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

IFMUC: Inventari dels Fons Musicals de Catalunya<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>IFMuC, \u00e9s la base de dades dels cat\u00e0legs dels fons musicals de Catalunya que elabora la c\u00e0tedra de Patrimoni Musical del Departament d’Art i Musicologia de la UAB. El projecte neix amb l’objectiu de facilitar el lliure acc\u00e9s al contingut dels registres de les col\u00b7leccions dels fons catalogats i al seu repertori musical.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona L\u2019arxiu Capitular est\u00e0 instal\u00b7lat sobre dues de les naus del claustre i est\u00e0 obert als investigadors. S\u2019hi accedeix per la capella de Santa Ll\u00facia, en el claustre, per mitj\u00e0 d’un ascensor.\u00a0En aquest centre valuos\u00edssim, s\u2019hi guarden diversos papirs (s. V-VIII), uns 200 c\u00f2dexs (el m\u00e9s antic \u00e9s del […]<\/p>\n","protected":false},"author":35,"featured_media":0,"parent":5428,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-3716","page","type-page","status-publish","hentry"],"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ahat.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3716","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ahat.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ahat.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ahat.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/35"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ahat.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3716"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ahat.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3716\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5189,"href":"https:\/\/www.ahat.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3716\/revisions\/5189"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ahat.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5428"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ahat.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3716"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}